domingo, 4 de marzo de 2012

Traspassant fronteres

Diuen que una imatge val més que mil paraules, però a falta d'imatges (no hem pogut pujar-ne cap que s'adiés al contingut d'aquest post), provarem amb paraules...

Hem deixat enrere el nostre estimat Uruguay per endinsar-nos, de nou, en la immensa Argentina. Posem rumb al nord, i som conscients que hem canviat de país quan, al nostre voltant, s'obren quilòmetres i quilòmetres de prats verds, amb arbres i vegetació de tota mena, cap mostra de civilització (tret de les gomerías, que vindrien a ser els tallers mecànics), i terra de color marró-vermellós. "Bienvenidos a Tierra Colorada", llegim. Es fa patent també la gran diversitat i riquesa que guarda aquest país, no només pels paisatges, sinó per la gent. Comencem a veure persones amb un color de pell més morè i trets indígenes, que s'allunyen de les cares que estem acostumades a veure.

I com no podia ser d'altra manera, de camí a Puerto Iguazú ens sorgeix algun imprevist. Ens trobem dins d'un autobús (colectivo) parades des de fa més d'hora i mitja (i va per llarg...). Ens expliquen que els docents i alguns treballadors del camp de la provincia de Misiones estan tallant carreteres reclamant que se'ls augmenti el salari. Les opinions dels passatgers del bus són variopintes: Des del conductor, que es queixa d'aquestes formes de manifestació i els etiqueta de "vagos, se quejan para no trabajar", fins a les ànimes més rebels (ens incloem...), que pensem que ja està bé lluitar pel que es creu.

Baixo de l'autobús, miro el paisatge que ens envolta i respiro l'aire misioner. I aleshores penso en què m'alegra comprovar que la lluita per quelcom millor s'extén, creua mars i muntanyes i traspassa fronteres.

Seguim caminant...

2 comentarios:

  1. T'he fet un comentari del teu escrit, però ha sortit en l'escrit del Cabo Polonio. Si vols, legeix-lo. Un petó. La mama.

    ResponderEliminar
  2. Gràcies, mama. Sempre fidel a les nostres paraules. T'estimo.

    ResponderEliminar